Doncs bé... Aquí em trobo, a casa estudiant per a un examen de Cognició i Llenguatge, per la meva somiada carrera de Psicologia, que des de petit he volgut fer i que ara, amb 30 anys, m'és possible de realitzar.
L'any passat em va anar molt bé, va ser un any molt intens, ja que va ser el primer any que vaig passar a dins d'una facultat, ple de noves experiències i aprenentatges, de nous companys i grans docents, que dónen vida a les quatre parets que envolten l'espai interior d'aquesta gran Universitat.
També va ser un any on premiava la cautela, anar amb
peus de plom... No volia arriscar el meu rendiment acadèmic només posar-ne
un a dins, no em vaig a atrevir a involucrar-me en organitzacions o projectes que em provoquessin una devallada en la meva nota mitja. Era el primer any i la meva experiència m'ha ensenyat a no precipitar-me en segons quins contextos, a observar el meu entorn abans de jugar-me la integritat amb decisions precoces i impulsives.
I aquí em trobo... Fent segon, delegat de 2on de Psicologia, membre del Consell d'Estudiants de la UdG i ficat en un meravellós projecte amb més de 100 anys d'història a nivell mundial (amb altre nomenclatura), anomenat
Projecte Rossinyol. No sé si podré portar-ho tot endavant, desconec com es desenvoluparan aquests 2 semestres dins del Projecte. He assisit a totes les classes de formació dels Rossinyols, sí, però m'he informat més aviat poc de les experiències dels mentors/es i mentorats/des dels anys anteriors.
Perquè??? No em vull crear expectatives... La veritat. Sé com funciona, conec els objectius, la mecànica, consells que em poden facilitat la meva "tasca"... etc. Però no vull estar parcialment condicionat (a aquestes alçades probablement ja ho estigui), no vull que el meus coneixements de casos anteriors limitin la magnitud experiencial d'aquesta incerta etapa, que està a punt de començar i que afronto amb molta, molta il·lusió.
Benvinguts a tots al meu blog, salut. ^_^
